dones creadores castelló

Creadores

Altea Grau (Castelló de la Plana, 1985)

La seua obra explora les confluències entre diferents llenguatges poètics. Mitjançant idees lligades íntimament al concepte de pàgina, com la dualitat, el ressò, el reflex i la noció de plec, l’artista desenvolupa un discurs propi on la noció de pàgina s’estén convertint-se en un espai expandit.

Laura Palau (Benlloch, 1993)

El seu treball versa sobre l’exploració de les tensions que pateix l’espai en la seua definició, conceptualització i/o representació. Concretament tracta d’esbrinar les pressions i les diferències entre el que es considera i s’entén per un espai de representació i per alló real i físic. Amb el procés fotogràfic visibilitza la tensió existent en la configuració de les imatges.

Cristina Santos  Muniesa (Vila-real, 1990)

L’artista multidisciplinària  centra la seua investigació artística en com percebem i emprem les imatges mitjançant la quotidianitat de les pantalles. El seu treball versa sobre l’avorriment i la necessitat del ser contemporani davant una satisfacció visual contínua.

Lídia Oliver (Borriana, 1976)

Delicada i poètica, la seua obra denota un caràcter íntim i personal. Cadascuna de les seues peces és el resultat de moltes hores de laboriosa i minuciosa dedicació. Un procés en si mateix en el qual el grafit es converteix en el vertader i únic protagonista.

Lucía Moya (Castelló de la Plana, 1988)

L’artista pretén crear i mantenir un diàleg entre la instal·lació i l’obra gràfica, sense que el gravat perda la seua essència, multiplicant les seues possibilitats conceptualment i expositivament.

Ana Sansano (Onda, 1973)

Els colors difuminats i els dibuixos a llapis revelen l’estil característic i únic de l’artista, gràcies a la delicadesa i el tractament que li confereix el grafit sobre taula. Subtilesa i senzillesa són alguns dels adjectius que es relacionen amb cadascuna de les seues peces.

Teresa Herrador (Castelló de la Plana, 1983)

Artista visual i il·lustradora insufla vida a cadascuna de les seues històries i personatges amb el llapis.  Per a ella el dibuix és la base del seu art mitjançant el qual tracta de traduir, amb el seu propi llenguatge, una visió pròpia del món.

Paula Bonet (Vila-real, 1980)

El seu treball comprén tant la pintura com el dibuix i el gravat. Com a il·lustradora, el seu estil destaca per una tècnica amb una gran presència de línies i colors vibrants sobre fons blanc, així com experimenta amb diversos materials com el coure o la fusta. Combina en el seu dibuix el bolígraf i tinta xinesa, amb l’aquarel·la o l’acrílic per a aconseguir un acabat més ràpid i fresc al qual introdueix fragments de text.

María Gargallo Agut (Castelló de la Plana, 1990)

Treballa i analitza el gravat des d’una nova perspectiva on es qüestiona el que s’ha considerat gravat fins ara i el que podria arribar a considerar-se a dia de hui. És més, gràcies al procés de treball en si mateix es podria parlar d’un nou concepte que l’artista mateixa ha decidit anomenar “gravat expandit”.

Lara Ordoñez (Castelló de la Plana, 1995)

La seua obra tracta temes i estructures formals com el llibre d’artista i l’obra gràfica o la instal·lació, centrant-se en l’imaginari propi i col·lectiu amb les imatges fotogràfiques d’arxiu familiar, que enllaça amb els contes clàssics de tradició oral, buscant les versions originals de les històries i estudiant les transcripcions i canvis que han patit al llarg del temps.

Julia Galán (Castelló de la Plana, 1963)

És una artista interdisciplinària. Els seus projectes giren entorn de la ficció, el joc d’espills, la identitat i les qüestions de gènere plantejant-los com un qüestionament sobre el que s’ha establert en la societat actual. 

Rossana Zaera (Castelló de la Plana, 1959)


La seua obra ens trasllada a un altre temps, un temps que rescata i manipula fins a transformar-lo en una obra artística. Juga amb la percepció, amb les paraules, les imatges i les emocions que l’envolten en el seu dia a dia. Potser per això destaca la delicadesa amb la qual tracta temes tan profunds com el sofriment, la mort o la malaltia que, inevitablement, hem d’afrontar i ens acompanyen al llarg de la nostra existència.

Lidón Artero (Castelló de la Plana, 1964)

L’artista plàstica juga i conjuga diferents tècniques i formats sobre diferents suports. Treballa sobretot l’oli i la tinta mitjançant l’abstracció figurativa.

Geles Mit (Castelló de la Plana, 1969)

La seua obra fotogràfica explora diverses estratègies narratives i aborda la relació entre imatges i paraules, ja que el seu interés pel llenguatge i la participació del text escrit en el visual són l’eix del seu treball fotogràfic des de fa diversos anys. Un àmbit que ha desenvolupat també en diversos assajos sobre aquesta relació d’imatge-text.

Amparo Dols (Castelló de la Plana, 1949)

Domini del minimalisme geomètric com un llenguatge d’universalitat absoluta: el rigor de la línia i dels seus eixos perpendiculars. L’elegància dels seus rectangles rotunds i severs de traçat no és més que un món de sensibilitat, fins i tot de fantasia, que trobem en l’interior de les combinacions de color que tenyeixen aquestes planxes d’òxids d’incomunicació.

Beatriz Guttmann (Castelló de la Plana, 1931-2014)

Artista multidisciplinària, va treballar diverses tècniques i estils al llarg de tota la seua trajectòria, famosa no sols pels seus paisatges i collages sinó també pel seu treball com a ceramista i creadora de joies.

Claudia de Vilafamés (Vilafamés, 1967)

Dedicada plenament durant tota la seua trajectòria artística a la pintura realista, centra bona part de les seues produccions als bodegons i a la natura morta. Minuciosa i detallista, l’artista té un control de la tècnica extraordinari, aconseguint que cadascú dels objectes representats cobren vida.

Laura Avinent (Castelló de la Plana, 1967)

L’artista multidisciplinar combina fantasia i fotografia, demostrant domini tècnic i estètic, per a submergir-nos en un particular món barroc poblat d’éssers meravellosos de bellesa distant i abstreta.

Anna Alegre (Castelló de la Plana, 1998)

La seua tècnica podria definir-se com a “collage digital”, pel fet que sempre està evolucionant i creant mitjançant la superposició d’imatges i coses, unes damunt de les altres. De la mateixa manera que no se centra només en una disciplina, ja que treballa amb l’autoretrat, l’edició digital i la cartelleria, entre altres coses.

Vane Julián (Castelló de la Plana, 1983)

Artista visual i il·lustradora, està especialitzada en la imatge en moviment i en l’art mural. El seu treball combina el dibuix a mà amb les noves tecnologies. No obstant això, l’esbós manual i el dibuix continuen sent una eina essencial, així com les més versàtils per a aconseguir la seua comesa. 

Irene Pérez (Eivissa, 1983)

En la seua obra intenta reflectir experiències, trobant inspiració en els contes i rituals populars, principalment de les cultures llatinoamericanes i asiàtiques. Influenciada per l’atracció que sent pel simbolisme esotèric i la temàtica mitològica de la qual naixen tota classe de criatures màgiques, així com animals, plantes, insectes, flors, etc.

Maria Doménech Safont (Castelló de la Plana, 1998)

Els seus projectes revisen la iconografia de la seua infantesa, a través de la qual i amb gran càrrega humorística, aborden inquietuds personals. Entre les quals es troben característiques vinculades amb certa oposició a l’eloqüència i espectacularitat del virtuosisme, l’autoria i l’èxit.

Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976)

La seua obra es caracteritza per l’aproximació de l’art a la filosofia mitjançant l’adopció i discussió de sistemes de pensament que puguen ajudar a buscar vies alternatives per a analitzar la contemporaneïtat. En aquest sentit l’ús del llenguatge i els seus punts cecs representen eines importants per a nomenar parcel·les inexplorades. 

Marta F. Gimeno (Betxí, 1993)

L’obra de l’artista fluctua entre la relació del passat amb el present i com, amb el pas del temps, s’arriba a modificar un espai, així com la manera en què ens relacionem i ens comuniquem els uns amb els altres dins d’aquest.

María LLopis (Castelló de la Plana, 1975)

És escriptora, artista, activista i feminista. Desenvolupa una visió alternativa pròpia de la identitat sexual i de gènere sempre partint d’un fort posicionament polític feminista. Llopis desconstrueix el subjecte sexual del feminisme per a així elaborar un discurs més pròxim a pràctiques entorn del feminisme pro sex o al transfeminisme.

Lidón Forés (Castelló de la Plana, 1986)

L’obra de Lidón Forés ofereix una visió crítica de l’església catòlica, dels seus estaments, pensant en les contradiccions que ella mateixa ha generat al llarg dels anys fruit d’un afany de poder i control que s’allunya per complet del seu sentit primigeni.

Andrea Familiar (Castelló de la Plana, 1991)

Artista multidisciplinària. Amant dels llibres, les paraules i les flors, la seua producció artística s’inicia en 2015, endinsant-se en el món del llibre d’artista i de l’obra gràfica. 

Angie Vera (Borriana, 1989)

La seua obra es desenvolupa principalment mitjançant el dibuix i la pintura, dues tècniques que conjuga i sol traslladar a l’àmbit urbà quan treballa en murals de gran format a la ciutat. Murals amb un marcat caràcter social amb un missatge feminista, que la situen com una dona activista preocupada per donar a conéixer la història dels moviments feministes.

Marta Negre (L’Alcora, 1981)

L’artista visual reflexiona sobre la imatge i el seu contingut, generant significats o propiciant diàlegs amb el públic mitjançant càpsules audiovisuals, que versen sobre el pensament crític i la filosofia.

Alba Eina (Castelló de la Plana, 1990)

Artista multidisciplinària de la qual la principal eina és el joc compositiu que produeix mitjançant l’equilibri que li proporciona el color i la matèria i com aquesta última redefineix l’espai tridimensional.

Ainhoa Salas (Castelló de la Plana, 1989)

El treball d’aquesta artista multimèdia gira entorn de la cultura contemporània i la investigació, seguint un model d’interacció amb el públic. La seua pràctica artística se centra sobretot en les instal·lacions on treballa sobre objectes comuns, cent per cent recognoscibles per la societat, que tracta subversivament.

Gema Quiles Benedito (Vila-real, 1994)

El seu treball sorgeix de la inquietud d’acumular molts elements en un mateix espai. Amb un marcat caràcter acumulatiu, la seua obra se centra en la repetició del motiu dins d’un ordre establit que varia en funció del ritme compositiu, generant agrupacions d’elements que s’assemblen.

Ruth Diago (Castelló de la Plana, 1995)

En els seus projectes fotogràfics actuals, l’artista concep la fotografia com un preàmbul, per a indagar i reflexionar sobre l’entorn que ens circumda. El seu treball parteix de la pràctica de l’observació dels aspectes més íntims davant una realitat que se’ns presenta comuna i ordinària.

Paula Lorenzo (Castelló de la Plana, 1998)

La fotografia esdevé la seua amiga incondicional, ja que l’acompanya des dels catorze anys. Tanmateix li permet alçar la seua pròpia veu i créixer, observant allò que l’envolta des de la seua pròpia perspectiva.

Ester Pegueroles (La Pobla Tornesa, 1970)

Espectadora i consumidora d’art, se serveix de la fotografia com a creadora per a narrar històries i fets. La seua obra de caràcter documental és íntima, que no personal, discursiva, política i poètica.

Carmen Ballester (Onda, 1957)

El seu treball versa principalment sobre la natura, paisatges submarins així com éssers indefinits, entre insectes, mol·luscos i artròpodes. Formes biomòrfiques que ens traslladen a un món oníric, molt més proper al món imaginari de la mateixa artista. Peces que ens conviden a la seua contemplació gràcies a l’evocació poètica que transmeten.

Pilar Beltrán (Castelló de la Plana, 1969)

Des dels començaments la seua obra ha sigut multidisciplinària. Escultures, sèries fotogràfiques, vídeos i instal·lacions que l’artista combina buscant en cada projecte el llenguatge més adequat.

Joaquina Moragrega (Castelló de la Plana, 1969)

La seua proposta artística aborda diferents tècniques i disciplines artístiques, entre les quals destaquen la pintura, el dibuix o el vídeo digital. Una obra on Moragrega plasma les seues experiències personals així com la noció del temps.

Pilar Dolz i Mestre (Morella, 1945)

És gravadora i galerista. La seua obra ha recorregut nombrosos països i a més, ha estat promotora d’exposicions i actes culturals i socials reivindicatius.

Angelica Sos (Castellón de la Plana, 1975)

El seu treball amb la pintura respon a un procés experimental i intuïtiu que l’ha conduït a alliberar-la, no sols de qualsevol mena de suport, ja siga mur, llenç, paper o fusta, sinó també de la seua opacitat. Gràcies a la resina epoxi, la pintura potencia el seu caràcter corpori i conquesta l’espai, es deixa travessar per la llum i abraça les ombres.

Rosa Fuentes (Castelló de la Plana, 1965)

El seu treball se centra en la pintura, el fresc, la il·lustració i l’escultura. El seu enfocament prové de l’abstracció mitjançant la figuració utilitzant figures geomètriques i patrons orgànics, de colors suaus que recorden a la terra creant un món poètic propi, conservant un fort sentit de la composició que apel·la a la sensibilitat de l’espectador/a.

Ana Vernia (Borriana, 1976)

És una artista que desenvolupa el seu treball mitjançant la pintura i el dibuix, però que utilitza cada vegada més l’escriptura com a element per a potenciar la seua capacitat d’expressió.

Verónica Fabregat (Castelló de la Plana, 1978)

Artista visual i il·lustradora, es caracteritza per l’elegància i delicadesa de cadascuna de les seues obres. Traços manuals a llapis que acoloreix i treballa combinant diferents tècniques i estils, des del grafit, el collage a la pintura mural.

Beatriz Mon (Castelló de la Plana, 1963)

El projecte d’aquesta artista multidisciplinària es basa en experiències autobiogràfiques. Sense dubte, un treball amb un relat molt personal que es desenvolupa principalment mitjançant actes performatius que es plasmen en autoretrats fotogràfics i reflexogrames que reflecteixen moments catàrtics.

Laura José Iserte (L’Alcora, 1995)

Artista, activista i mediadora interessada en projectes socials i col·laboratius amb la intenció de dur a terme propostes des del cooperativisme, el feminisme i l’educació no formal. Aposta per l’art com a eina per a empoderar-se, la cultura com a espai de creació i el procés artístic com a desenvolupament del pensament crític.

Miriam Chiva Celades (L’Alcora, 1996)

Artista i mediadora cultural. La seua pràctica està situada en la bisectriu entre art i educació. La seua obra gira entorn dels projectes socials, amb la intenció de dur a terme propostes des del cooperativisme, el feminisme, el pensament crític i l’educació no formal, prestant especial interés per la cultura popular, els relats i les memòries, que ens porten a conéixer millor les persones, els col·lectius i els espais.