Angelica Sos (Castellón de la Plana, 1975)

El seu treball amb la pintura respon a un procés experimental i intuïtiu que l’ha conduït a alliberar-la, no sols de qualsevol mena de suport, siga mur, llenç, paper o fusta, sinó també de la seua opacitat.
Gràcies a la resina epoxi la pintura potencia el seu caràcter corpori i conquesta l’espai, es deixa travessar per la llum i abraça les ombres. Amb ella, la pintura mostra gestualitats que no poden ser contingudes en el camp bidimensional, difuminant així els límits entre la pintura, l’escultura, l’espai que habiten, l’arquitectura i el buit
La pintura s’obri a un territori dialèctic entre allò sòlid i allò vaporós, entre allò permanent i allò fugaç, entre allò material i allò espiritual. Una pintura potser més vinculada a l’acció i a la circumstància, en definitiva, en esdevenir, a la intuïció i a l’experiència. Tal vegada una pintura que aspira a ser un enllumenament, un naixement a la consciència.