Cristina Santos Muniesa (Vila-real, 1990)

+ Qui és Cristina Santos?

Sóc una artista visual. La meua investigació se centra a analitzar les pràctiques contemporànies del consum visual mitjançant Internet, un treball sorgit des del qüestionament de la pintura i que reflexiona sobre la distància entre el llenguatge, la imatge, i la realitat.

+ Què creus que et definiria com a artista?

Com a artista sóc bastant analítica i conceptual, però alhora em deixe portar per la plasticitat de la percepció visual dels diferents mitjans que utilitze, fent que aquests prevalguen.

+ T’ha influït la qüestió de gènere a l’hora de concebre i desenvolupar el teu treball/projecte?

Com el meu treball se centra en la tautologia del mitjà visual, no és un tema que tracte directament. M’interessaria més l’enfocament en el qual s’apreciara el meu treball en igualtat de condicions i no la lectura que puguera fer-se de les meus obres pel fet de ser dona, és a dir, que hagueren de llegir-se des de la perspectiva de gènere.

+Hi ha alguna artista en general que t’haja influenciat en la teua carrera? Hi ha alguna artista de Castelló entre elles?

Han sigut moltes realment, entre elles esmentaria a Dina Kelberman o Penélope Umbrico; entre artistes espanyoles es troben Cristina Garrido, Ira LlombardiaInma Femenía; i d’artistes de Castelló destacaria el treball d’Ainhoa Salas, amb l’atraient i captivador sentit de l’humor de les seues màquines cinètiques.

+ Què destacaries de la teua obra? Què creus que la caracteritza?

D’una banda, crec que la caracteritza una heterogeneïtat formal-visual, i per una altra com ofereix la promesa d’un sentit, d’un significat que mai sembla arribar, que es frustra per l’excés, la repetició i la saturació.

+ En quina tècnica et desemboliques millor? Per què?

El meu treball té el seu origen en una mirada crítica a la pintura, però a dia de hui no se centra exclusivament en la pràctica d’aquesta, sinó que abasta tant formalment com analíticament l’amplitud del mitjà visual, incloent per tant la fotografia o el vídeo indistintament.

+ Què cerques transmetre?

Voldria convidar a la reflexió sobre les condicions actuals de recepció i producció d’imatge generant peces o experiències que exacerben aquestes relacions d’excés, transitorietat, híper-atenció i esgotament visual.

+ Si parlem de Castelló i la seua relació amb l’art i els seus artistes… Quina opinió et mereix? T’identifiques?

Estan sorgint en l’última dècada diferents oportunitats institucionals que promouen l’art contemporani emergent, i em sembla un bon camí que ha de continuar mantenint-se i impulsant-se perquè puga arribar a tindre una estructura estable. Paral·lelament sorgeixen iniciatives recents i autogestionades com l’associació Cúmul que dinamitzen culturalment la ciutat programant trobades, debats i exposicions.

+ Diries que les dones artistes han comptat o tenen la mateixa visibilitat i oportunitats

Històricament no han tingut cap visibilitat o oportunitats, i encara que des de finals del segle passat se’ns haja començat a parar atenció, encara queda un llarg camí perquè puguem reconéixer-nos en igualtat de consideració.

+ Creus que el projecte de crear una base de dades anomenada “dones creadores” és necessari a Castelló per a ajudar a visibilitzar a les dones artistes?

Em sembla una iniciativa imprescindible tan per a visibilitzar-nos com per a crear un teixit de suport per a la creació de les dones artistes.