Verónica Fabregat (Castelló de la Plana, 1978)

+ Qui és Verónica Fabregat?

Sóc dissenyadora i il·lustradora. Vaig estudiar Disseny de Producte i més tard em vaig especialitzar en Disseny Gràfic. Al mateix temps exerceix com a docent impartint l’assignatura d’Estètica en Disseny, a la Universitat Jaume I de Castelló.

La veritat és que he treballat principalment com a dissenyadora i directora d’art durant més de quinze anys. Al llarg d’aquests anys vaig començar a interessar-me pel meu vessant més artístic mitjançant la il·lustració. Un món que sempre m’havia atret i que havia estat fent sense adonar-me, ja que no ho havia considerat com a un mitjà de vida o expressió.
Així que partir de 2009 és quan comence a compaginar el disseny i la il·lustració, un fet que em porta a créixer personalment i professionalment, així com a afrontar nous projectes molt més íntims i personals en la meua carrera.

+ Què creus que et definiria com a creadora?

No és una pregunta fàcil. Definir-se una mateixa sempre resulta difícil, així que crec que diré que el concepte, la reflexió, la sensibilitat, l’emoció són les coses que destacaría en la meua obra. M’agrada prendre les coses amb calma abans d’afrontar-les ja que cada obra necessita el seu procés i temps.

+ T’ha influït la qüestió de gènere a l’hora de concebre i desenvolupar el teu treball/projecte?

Pense que el discurs de cada creador/a és únic quan mostra una manera única de connectar conceptes, de veure el món. Si això és així, òbviament el fet de pertànyer a un gènere (o no pertànyer, o pertànyer a un gènere no binari) crec que influeix en la mateixa obra, encara que no siga d’una manera conscient o intencionada.

+ Hi ha alguna artista en general que t’haja influenciat en la teua carrera? Hi ha alguna artista de Castelló entre elles?

En el camp de la il·lustració seguisc a Llitera EngmanAna Ventura o Elisa Talentino, entre altres, perquè tenen un treball que em sembla inspirador.
A Castelló sense dubte Rossana Zaera. La vaig conéixer en un dels seus “Tallers de Laberintos”, i des d’aleshores continuem en contacte. L’honestedat de la seua obra em va emocionar i si he de ser sincera és un aspecte que jo mateixa també he buscat i busque, no sols en el que faig, sinó també en el que fan altres artistes a les quals seguisc o admire.

+ Què destacaries de la teua obra? Què creus que la caracteritza? Què t’inspira?

Em resulta difícil definir la meua obra. En relació amb els temes més personals potser diria que és reflexiva. M’inspira la literatura en general i la poesia en particular, perquè és pròxima a la meua manera d’entendre la il·lustració: xicotets conceptes precisos, dits d’una manera única i concreta. També la natura, ja que per a mi és una font d’inspiració i d’energia. De la mateixa manera, com que les meues històries quasi sempre parlen d’aprenentatges personals, procure també estar atenta a l’espai interior.

+ La gran majoria de la teua obra està relacionada amb el món de la il·lustració i el disseny, però també t’has enfrontat a la pintura mural. No és així? Amb què et sents més identificada?

El disseny per a mi és com estar a casa, és la meua professió i el meu mitjà de vida principal. M’identifique plenament amb el perfil de dissenyadora, però a l’hora de mostrar, comunicar, o expressar una cosa més personal, la il·lustració és un mitjà amb el qual em sent més còmoda. Potser perquè és manual, o perquè ho desvincule del que faig normalment com a mitjà de treball. D’altra banda, la pintura mural ha sigut una mica més circumstancial. No és el meu mitjà, però li veig un alt potencial social que no descarte explorar en un futur.

+ Creus que el projecte “dones creadores” és necessari a Castelló?

Per descomptat, crec que és necessari. Confie amb el que fa Irene Gras i el seu criteri alhora de dur a cap els seus projectes, com per exemple aquest.