dones creadores castelló

Altea Grau (Castelló de la Plana, 1985)

+ Qui és Altea Grau?

La veritat és que és difícil aquesta pregunta, però m’agrada definir-me com una artista en lloc de gravadora, ja que en la seua pràctica intente sempre ampliar la mirada cap a altres tècniques i disciplines.

Em considere una persona molt reflexiva, és a dir, busque i necessite trobar connexions entre diverses disciplines i materials. I, en part, crec que això caracteritza la meua obra i també la meua vida. Una obra on fluctua la meua passió per l’art, la música i la literatura. Es podria dir que cree el meu propi llenguatge. Francament, sóc molt treballadora, constant i en certa manera resilient, ja que he hagut d’adaptar-me, la qual cosa a vegades continua sent un repte sobretot emocional. He hagut de treballar força i moltes vegades a contra-corrent per a trobar el meu lloc, tant a Anglaterra com a Espanya.

Sempre m’imagine que la meua vida no flueix de manera lineal, sinò vertical, com si fora una partitura de música barroca de Bach, en la qual jo seria el baix continuu, que sempre està present, sonant, que són les meues arrels, els meus interessos profunds, el meu jo; que vaig combinant amb les altres veus, capes, altres inquietuds que no estan tan arrelades, però també són importants, altres interessos que explore i combine, i van formant així un contrapunt.

+ Què creus que et definiria com a creadora?

Diria que pacient perquè crec en el procés de l’obra, és a dir, el gravat està molt relacionat amb el procés, però, sobretot amb el temps. També la subtilesa perquè ho analitze tot i m’agrada ser detallista en tot el que faig. De la mateixa manera diria que sóc reflexiva, ja que analitze i faig meu el material mitjançant la seua exploració i explotació. Per últim, sensorial gràcies a la meua fixació per descobrir i jugar amb la materialitat dels elements.

+ T’ha influït la qüestió de gènere a l’hora de concebre i desenvolupar el teu treball/projecte?

La veritat és que quan era més jove i estava a la Universitat no era conscient com ara que quasi tots els professors eren homes, però ara quan ho penses en perspectiva t’adones de la desigualtat i com ha sigut així durant molts anys. Des des que fa un any i mig que he sigut mare veig les coses des d’una altra perspectiva i em preocupa molt la conciliació entre el treball, la llar, els fills i el meu art. Intente estar activa i treballar en el meu art, però encara que m’esforce al màxim, em fa la sensació sempre que sóc l’última en tot. Anteposes la resta de coses i deixes el teu treball com artista per al teu temps lliure, que malauradament és ben poc i difícil d’aconseguir. Llavors t’inunda el sentiment de culpa encara que intente buscar sempre un equilibri.

+ Hi ha alguna artista en general que t’haja influenciat en la teua carrera? Hi ha alguna artista de Castelló entre elles?

Han hagut moltes artistes que m’han influït al llarg de la meua carrera. A nivell internacional l’artista i escultora anglesa Cornelia Parker m’agrada molt i des de que la vaig conéixer fa un temps all taller Thumbprint Editions a Londres, encara més, tant professionalment com personalment. Crec que la seua manera i visió de l’art és molt enriquidora i em fascina el seu procés creatiu. La veritat és que poder treballar amb ella i ensenya-li a treballar el gravat va ser una experiència fantàstica.

Podría citar també artistes contemporànies com Rana Begum, Jane Bustin, Rebecca Salter. D’altra banda, si he de citar a una artista de Castelló, he de dir a Mar Arza. La vaig descobrir en una exposició a la galeria Cànem fa molts anys i la poètica de la seua obra em va encisar. De la mateixa manera, admire també l’obra de Pilar Dolz i Mestre i reconec tota la seua tasca com a galerista i tot el que ha significat per a la ciutat de Castelló.

+ Què destacaries de la teua obra? Què creus que la caracteritza?

Jo diria que la gràfica, és a dir, la part fonamental i pura de tot el procés que implica la gràfica, així com tot el que l’envolta i desencadena com les petjades, les repeticions, l’estampa, els reflexos… M’interessa ficar en context i donar veu a allò que estiga relacionat amb la gràfica i el seu procés, ja siga de forma analítica com crítica, dins de l’àmbit contemporani. De la mateixa manera, investigue també i aprofundisc en la relació de la gràfica i la poètica i/o lírica, és a dir, en totes les possibilitats que m’ofereixen els materials i la forma de treballar amb ells.

+ Per què el gravat? Què t’aporta o et permet fer que no tenen altres tècniques??

Doncs precisament pel temps que implica la seua execució, ja que és una part essencial del procés. El gravat necessita temps, primer has de treballar en una planxa, per a després arribar a fer la matriu que utilitzaràs per a estampar. Així que tens molt de temps per a pensar i reflexionar fins que aplegues al concepte o idea desitjat que finalment vols estampar. Entenc el gravat com un mitjà molt més ampli, gràcies a la gran capacitat transformadora a altres llenguatges. M’agrada la possibilitat de construcció d’un discurs i de crear un llenguatge propi mitjançant els processos gràfics. De la mateixa manera, que m’interessa combinar la part matèrica i la conceptual. Crec que és tan fonamental la investigació prèvia i les fonts i referents com el vessant més pràctic al taller. Així que, diria que treballe sobretot amb el gravat per les possibilitats d’exploració i experimentació que m’ofereix el seu propi procés.

+ En què estan basades les teues peces? Quin diries que és la seua temàtica?

La meua obra tracta de la comunicació i de com analitzem i abordem la mateixa comunicació. Treballe amb la transversatilitat, així com utilitze diversos textos com a referents previs. És a dir, la suggestió del text, la subjecció de les paraules o el mateix format del llibre, els plecs que es formen… Em qüestione i analitze què pot significar, què ens diu el material de si mateixa i si coincideix amb allò que jo vull dir i transmetre.

+ Creus que el projecte “dones creadores” és necessari a Castelló?

Sí, és necessari.

Exit mobile version