Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976)

L’obra de Mar Arza es caracteritza per la seua aproximació de l’art a la filosofia mitjançant l’adopció i discussió de sistemes de pensament que puguen ajudar a buscar vies alternatives per a analitzar la contemporaneïtat.
En aquest sentit l’ús del llenguatge i els seus punts cecs representen eines importants per a nomenar parcel·les inexplorades. Entre els temes desenvolupats està l’ús del temps, la conflictivitat del present i la seua memòria històrica, la relació laboral i material de l’artista, l’assumpció de la mort física, el qüestionament de la inintel·ligibilitat de l’art. En alguns casos, han donat lloc a vocables que donen cabuda a concepcions de nou encuny.

La seua aproximació a la paraula ha anat evolucionant des de les ressonàncies pròpies adscrites a la poesia, fins a la resignificació en contextos que no li són propis per a propiciar un tall de sentit, un incís que projecta dubtes sobre l’autoritat del real.

La dimensió visual i material del llenguatge ha tingut molta importància, tenint en compte com sorgeix i evoluciona l’escriptura des del seu origen com a representació visual de la comunicació. La naturalesa visual del llenguatge s’incorpora a la seua estratègia de comunicabilitat. Ambdues friccionen en contenir missatges complementaris o antagònics.

  1. 1. En Vano, 2018. © mar arza
  2. 2. detall Barricadas de sentido 2015. © mar arza
  3. 3. detall En Vano, 2018. © mar arza
  4. 4. detall Andamiaje, 2015. © mar arza

Més informació en els següents enllaços:

*Entrevista a Mar Arza d’Irene Gras Cruz en febrer de 2013.

*Ressenyes sobre exposicions de Mar Arza a la ciutat de Castelló.