Laura Palau Barreda (Benlloch, 1993)

El seu treball versa sobre l’exploració de les tensions que pateix l’espai en la seua definició, conceptualització i/o representació. Concretament tracta d’esbrinar les pressions i les diferències entre el que es considera i s’entén per un espai de representació i per alló real i físic. Amb el procés fotogràfic visibilitza la tensió existent en la configuració de les imatges. Utilitzant aquest mitjà d’expressió, l’artista pretén explorar i alhora qüestionar la predisposició de la societat a creure en elles, és a dir, posa al descobert la fe que depositem en el culte a la imatge. Així mateix, en la seua obra se subratlla com les aparences i realitat conviuen en el nostre imaginari perceptiu donant lloc a la paradoxa. En aquest joc de mostratge i ocultació, en definitiva, d’il·lusions, la pràctica o l’exercici d’observar i submergir-se dins de l’anomenada cultura visual es torna cada vegada més etèria i difusa en veure’s exposada davant la fotografia, que gaudeix de la confiança del públic. Així doncs, Palau pretén experimentar i posar de manifest la problemàtica de la representativitat i la perspectiva intercedint amb el tractament de la suposada mateixa imatge des de tres formats diferents. I ho fa principalment atenent la problemàtica sobre els conceptes diferents que existeixen sobre la mirada i/o representació mitjançant l’experiència. Una experiència que s’aconsegueix gràcies a la relació que s’estableix amb la realitat mitjançant l’espai que s’habita fins a aconseguir familiaritzar-se amb ella completament.

Observatori, 2018. © laura palau
Gold Machine, 2017. © laura palau
Las bañistas, 2019. © laura palau